dilluns, 18 de maig de 2015

El tomàquet, la tomata, la tomàtiga,....

Una mica d'història
L'origen d'aquesta planta el trobem a la zona tropical de Centre i Sudamèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca "tomatl", "xitomate" i "xitotomate". Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar.
De llavors ençà el tomàquet ha esdevingut l'hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines. De promig consumim de l'ordre de 20 kg de tomàquets a l'any ja sigui en fresc o com a conserves.
Aquí podreu seguir llegint: horturba.com


Espai Cuina'm


Nutrició

Podríem dir que aquest producte tan típic de la cuina catalana té una doble personalitat nutritiva: una de positiva pel seu contingut en vitamines, minerals i antioxidants, i una de negativa per la solanina que hi trobem, una substància que pot causar diversos problemes de salut en persones sensibles. Vegem si guanya l’una o l’altra.
La majoria del pes del tomàquet és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, cosa que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu li donen les vitamines antioxidants que conté (C, E, A i algunes del grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

Llegiu-ne més aquí etselquemenges.cat

Espai Cuina'm


Gastronomia
Els tomàquets són un ingredient essencial a moltes cuines del món. Es pot consumir sencer i de moltes formes: amanides, en sopes calentes (de peix, per exemple) o fredes (gaspatxo, salmorejo, etc.), en sucs de fruites i hortalisses (en anglès smoothies) o també cuits, fregits, al forn i farcits. Així doncs, el tomàquet té múltiples aplicacions. A casa nostra tenim una gran riquesa en varietats de tomàquets, i en els darrers anys se n’estan recuperant moltes que havien quedat oblidades. La seva forma difereix segons la varietat (esfèrica, allargada, periforme...).
I continua aquí gourmetcatalunya.com

Espai Cuina'm


Espai Cuina'm


I ara una recepta de la Fausti, el Gaspàtxo,  i totes aquestes de la Mireia Carbó.

Coca Anne (’La cuina salvavides’, de la Mireia Carboó):
Ingredients
1 làmina de pasta de full
150gr. de formatge Cheddar tallat en llesques fines
4 o 5 tomàquets, ben bonics, madurs però sencers al tacte
4 cullerades de mostassa (la Mireia recomana la tipus Dijon, és la que utilitzem).
Orenga o alfàbrega (nosaltres utilitzem orenga provinent de la Illa de Creta, “toma ya!”)
Sal


Preparació
1. Escalfar el forn a 200 graus (amb l’escalfor de dalt i de baix).
2. Rentar els tomàquets i tallar-los amb rodanxes regulars de ½ centímetre, aproximadament.
3. Sobre la llauna del forn, posar un paper de forn o d’alumini untat amb una mica d’oli i col·locar la pasta de full. Punxar-la amb la forquilla per tal de que no es bufi.
4. Amb l’ajuda d’una cullera, escampar una capa fina de mostassa damunt de tota la pasta de full.
5. Sobre la mostassa col·locar el formatge cobrint tota la superfície de la pasta de full, i sobre aquest posar les rodanxes de tomàquet d’una manera endreçada i bonica.
6. Empolsar amb una mica de sal i orenga.
7. coure al forn ja calent durant uns 20 o 30 minuts fins que la base sigui ben cuita.
.

I aquí trobareu unes quantes receptes més: una amanida, un plat de pasta, una sopa freda,...què us ve més de gust? Seguiu aquest enllaç rac1.org