dilluns, 18 de maig de 2015

El tomàquet, la tomata, la tomàtiga,....

Una mica d'història
L'origen d'aquesta planta el trobem a la zona tropical de Centre i Sudamèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca "tomatl", "xitomate" i "xitotomate". Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar.
De llavors ençà el tomàquet ha esdevingut l'hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines. De promig consumim de l'ordre de 20 kg de tomàquets a l'any ja sigui en fresc o com a conserves.
Aquí podreu seguir llegint: horturba.com


Espai Cuina'm


Nutrició

Podríem dir que aquest producte tan típic de la cuina catalana té una doble personalitat nutritiva: una de positiva pel seu contingut en vitamines, minerals i antioxidants, i una de negativa per la solanina que hi trobem, una substància que pot causar diversos problemes de salut en persones sensibles. Vegem si guanya l’una o l’altra.
La majoria del pes del tomàquet és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, cosa que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu li donen les vitamines antioxidants que conté (C, E, A i algunes del grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

Llegiu-ne més aquí etselquemenges.cat

Espai Cuina'm


Gastronomia
Els tomàquets són un ingredient essencial a moltes cuines del món. Es pot consumir sencer i de moltes formes: amanides, en sopes calentes (de peix, per exemple) o fredes (gaspatxo, salmorejo, etc.), en sucs de fruites i hortalisses (en anglès smoothies) o també cuits, fregits, al forn i farcits. Així doncs, el tomàquet té múltiples aplicacions. A casa nostra tenim una gran riquesa en varietats de tomàquets, i en els darrers anys se n’estan recuperant moltes que havien quedat oblidades. La seva forma difereix segons la varietat (esfèrica, allargada, periforme...).
I continua aquí gourmetcatalunya.com

Espai Cuina'm


Espai Cuina'm


I ara una recepta de la Fausti, el Gaspàtxo,  i totes aquestes de la Mireia Carbó.

Coca Anne (’La cuina salvavides’, de la Mireia Carboó):
Ingredients
1 làmina de pasta de full
150gr. de formatge Cheddar tallat en llesques fines
4 o 5 tomàquets, ben bonics, madurs però sencers al tacte
4 cullerades de mostassa (la Mireia recomana la tipus Dijon, és la que utilitzem).
Orenga o alfàbrega (nosaltres utilitzem orenga provinent de la Illa de Creta, “toma ya!”)
Sal


Preparació
1. Escalfar el forn a 200 graus (amb l’escalfor de dalt i de baix).
2. Rentar els tomàquets i tallar-los amb rodanxes regulars de ½ centímetre, aproximadament.
3. Sobre la llauna del forn, posar un paper de forn o d’alumini untat amb una mica d’oli i col·locar la pasta de full. Punxar-la amb la forquilla per tal de que no es bufi.
4. Amb l’ajuda d’una cullera, escampar una capa fina de mostassa damunt de tota la pasta de full.
5. Sobre la mostassa col·locar el formatge cobrint tota la superfície de la pasta de full, i sobre aquest posar les rodanxes de tomàquet d’una manera endreçada i bonica.
6. Empolsar amb una mica de sal i orenga.
7. coure al forn ja calent durant uns 20 o 30 minuts fins que la base sigui ben cuita.
.

I aquí trobareu unes quantes receptes més: una amanida, un plat de pasta, una sopa freda,...què us ve més de gust? Seguiu aquest enllaç rac1.org



dilluns, 11 de maig de 2015

La nespra, per saber-ne una mica més sobre aquest fruit de primavera.



Nespra (Mespilus germanica)

Avui us presentem un recull sobre aquesta fruita de primavera que avui celebra la seva festa a Badalona




Fruita de forma ovoidal. Té un color ataronjat o groguenc. La pell és brillant, compacta i forta, però es desprèn amb facilitat en ser estirada des del peduncle. Té una carn molt gustosa. La nespra conté una o més llavors grosses de color marró brillant que poden arribar a ocupar el 45% del volum del fruit.





De carn ferma, ataronjada, sucosa, compacta i amb un curiós sabor dolç i àcid alhora, la nespra és una fruita típica de la temporada de primavera i principis d’estiu. També és coneguda pel nom de micaco a Badalona i algunes poblacions del Maresme, i es creu que aquest nom tan exòtic es deu al seu origen japonès.



Es creu que es va originar a la Xina. Un altre fa 1.000 anys, els japonesos van comencar a conrear nespra. Fins ara, aquesta planta esta ben estesa a l'Orient Mitja, Europa i Africa, Hawaii i California. Els californians han comencat a cultivar aquesta planta en el segle 19. Nespra es un arbre perenne, que floreix a finals de tardor o principis d'hivern, els fruits apareixen a la primavera i estiu. L'alcada de l'arbre es 3 de 9 metres




plantasyhierbas.com

La nespra és ric en una fibra soluble, la pectina, la qual manté la humitat en el còlon i funciona com un laxant natural. Per aquesta via, es protegeix la membrana mucosa del còlon de substàncies tòxiques i es prevé l'aparició de càncer en el sistema.
Pel que sembla s'ha confirmat que la pectina present en el nespra redueix els nivells de colesterol a la sang, ja que redueix la seva reabsorció per l'organisme i l'elimina a través de l'excreta.




Beneficis per la salut
Les nespres aporten poques calories a l'organisme, ja que amb prou feines contenen lípids i proteïnes. Entre els minerals que aporta destaca el potassi, a més del calci, fòsfor, magnesi i ferro. Amb prou feines conté sodi. Entre les vitamines les principals són B1, B2, B3 i C.

El valor nutritiu de les nespres és bastant baix. Amb prou feines contenen lípids i proteïnes, i la seva aportació d'hidrats de carboni (fructosa i glucosa sobretot) és moderat. Per aquests motius el seu contingut calòric és baix i es poden consumir sense problemes per persones que segueixen dietes d'aprimament.

La seva aportació de minerals destaca sobretot pel potassi i per la seva escassetat de sodi. El potassi és molt important en el metabolisme cel·lular i si l'organisme manca d'ell es produeix debilitat muscular, confusió mental i trastorns en el funcionament del cor. A més aporta calci, fòsfor, magnesi i ferro.

El contingut vitamínic de la nespra és bastant baix, encara que aporta petites quantitats de vitamines B1, B2, B3 i C. Aquesta última protegeix a les cèl·lules de l'oxidació i millora l'absorció del ferro. Algunes varietats contenen carotenoides, que són els precursors de la vitamina A.
La nespra conté a més pectines i àcids orgànics, com a acètic, cítric, màlic, tartàric i fòrmic.



I per acabar una recepta de la Isabel, algú a qui coneixereu molt aviat.

Melmelada de nespres


INGREDIENTS 


1 quilo de nespres.



500 grams de sucre 



1 llimona



1 branca de canyella 



canyella en pols 


En aquest enllaç podreu seguir la recepta:
lacuinadelaisabel.blogspot.com.es/2013/06/melmelada-de-nespra-amb-perfum-de.html